Pensaments

Les pressions i els problemes de la vida moderna porten moltes persones a una agitada recerca d’un significat i propòsit per a la vida. Hem vist quelcom del que Déu és en el pensament anterior. Però nosaltres, què? Per a què existim? Per què estem aquí? La vida humana, té algun sentit, té algun propòsit?

El que cal aclarir primer de tot és que l’home no “existeix” per casualitat. És més que una acumulació accidental d’àtoms que arriben a encaixar en un paquet convenient que anomenem un “ésser humà”. La Bíblia ens diu que vaa ser creat específicament per un Déu savi i sant. Déu creà, doncs, l’home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu; creà l’home i la dona. L’home és més que un animal molt desenvolupat o que un simi refinat. És tan diferent dels altres animals com els animals ho són dels vegetals i els vegetals ho són dels minerals. En termes de grandària, l’home és petit en comparació amb el sol, la lluna i els estels, però Déu li ha donat un lloc peculiar i honrós dins l’univers.

Això es fa palès en un dels primeres manaments de Déu a l’home. L’home esdevingué el representats personal de Déu a la terra, amb autoritat sobre totes les altres criatures vivents.

Però l’home també va rebre una dignitat especial. Que fos creat a imatge de Déu no significa pas que fos fet de la mateixa grandària o forma que Déu, ni que l’home fos un Déu en miniatura, posseint totes les seves qualitats en petites quantitats. Vol dir que l’home fou creat com un ésser espiritual, racional, moral i immortal, amb una naturalesa perfecta. En altres paraules, era un viu reflex del caràcter sant de Déu.

Encara més, l’home obeïa feliç i constantment tots els manaments de Déu, i en conseqüència vivia en una harmonia perfecta amb Déu. L’home no patia cap crisis d’identitat en aquell temps! Sabia exactament qui era i per a què estava al món, i prenia obedient el lloc que Déu li havia donat.

Però no era només que l’home estigués totalment complet i satisfet amb el seu lloc en el món. Déu també estava satisfet amb l’home! Ho sabem perquè la Bíblia diu que quan Déu hagué acabat tota l’obra de la creació, amb l’home culminant com la glòria d’ella, Déu va veure tot el que havia fet i estava molt bé. En aquest moment de la història, unes persones perfectes vivien en un ambient perfecte, en una relació perfecta entre elles i amb una harmonia perfecta amb Déu.

Però aquesta no és pas la situació d’avui dia! Què va passar?

Il·lustració de la coberta, de Sebastià Serra.

La Bíblia ens dona moltes respostes clares i positives a aquesta pregunta tan immensament important. Aquestes en són algunes d’elles:

• Déu és personal. Déu no és un “quelcom”, un poder, una influència. Ell pensa, sent, desitja i actua en formes que evidencien que és un Ésser personal vivent. Però no es tracta de “qui està allà dalt” ni de cap classe de “super-home”. Jahveh és un Déu de veritat, és un Déu vivent i és un rei etern.
• Déu és u. Només hi ha un Déu viu i veritable. Ell diu: Jo soc el primer i el darrer; fora de mi, no hi ha cap déu. Però Déu s’ha revelat com una “trinitat” de tres Persones – el Pare, el Fill (Jesucrist) i l’Esperit Sant – cada un dels quals és veritablement, plenament i igualment Déu. En tant que només hi ha un Déu, al si de la Deïtat hi ha tres persones.
• Déu és esperit. No té dimensions físiques. No té cos, tampoc té cap característica que hom pugui definir en termes de volum i forma. Déu és invisible. No està limitat a un lloc a la vegada, sinó que és a tot arreu alhora.
• Déu és etern. Déu no té començament. En les paraules de la Bíblia, des de sempre i per sempre sou Déu. Mai va haver-hi un temps en què Déu no hi fos, i mai no hi haurà un temps en què Ell no hi sigui. Tot el que Déu va ser, ho segueix essent i sempre ho serà. Es descriu a Ell mateix com el qui és, el qui era i el qui ha de venir.
• Déu és independent. Tots els altres éssers depenen de persones o de coses, i en últim terme de Déu, però Déu és del tot independent de la seva creació. Ell pot sobreviure per si sol.
• Déu és sant. Ell és gloriós en santedat. És totalment lliure de faltes i defectes. Nosaltres hem de perseguir ser sants com Ell és sant.
• Déu és just. La Bíblia ens diu que Jahveh és un Déu just i que justícia i raó sostenen el seu tron. Déu no és solament el nostre Creador i Sustentador, sinó que també és el nostre Jutge, que dona premi i càstig, en el temps i en l’eternitat, amb una justícia perfecta, inapel·lable i indiscutible.
• Déu és perfecte. El seu coneixement no té límit. Tot és nu i descobert als seus ulls. Coneix passat, present i futur, incloent-hi tots els nostres pensaments, paraules i fets. La seva saviesa és perfecta i totalment fora de la nostra comprensió.
• Déu és sobirà. Ell és l’únic i suprem governant de l’univers, i no hi ha res fora del seu control. Jahveh fa tot allò que es proposa, al cel i a la terra. Per a Déu no hi ha accidents ni sorpreses.
• Déu és omnipotent. És totpoderós. En les seves pròpies paraules, diu: Hi ha res impossible per a mi?

Aquestes són unes breus descripcions d’algunes de les coses que Déu ens revela a la Bíblia sobre la seva natura i caràcter. A la Bíblia hi ha altres veritats sobre Déu (més endavant en tornarem a parlar) encara que hi ha moltes coses d’Ell que no podrem pas comprendre. I això no hauria de sorprendre’ns! No hi ha ésser més digne de ser conegut!

Avui, he plantejat aquesta pregunta perquè és la 1a pregunta que tota la humanitat es planteja… molts hem sentit a parlar de Déu… i fins i tot si no n’hem sentit a parlar, hi ha quelcom en nosaltres que sap que existeix algun ser superior que està per sobre de nosaltres… fins i tot sembla que hi ha quelcom dins nostre que ens convida a pensar fèrmament en l’existència d’un Déu… però, és real Déu?

No és un tema que pugui ni començar a destapar en un blog curt com aquest, però…

Hi ha tantes evidències de que Ell existeix!! Et convido a buscar a la paraula de Déu, la Biblia, què en diu sobre el tema, i veuràs com arribes a la conclusió de que Ell és tan real com l’aire que respires, que no veus, però és evident que hi és!

Tota la creació, des de la meravella del cos humà, fins a la diversitat d’animals, la bellesa dels arbres i plantes o la magnificència de cada sortida del sol, entre molts d’altres, parlen d’Ell!!!

---

Què en diu la Biblia de Déu?

El salm 19, diu que els cels expliquen la glòria de Déu i el firmament anuncia l’obra de les seves mans… 

Qui es creuria que tota la creació ha sigut per casualitat?
La Bíblia a Romans 1:20 diu que a través de la creació podem conèixer a Déu i podem veure el seu poder… 
La mateixa creació és evidència de la seva existència!

I què me’n dius també de la gran magnitud de testimonis que hi ha hagut al llarg de la història de la humanitat, de persones que han conegut, escoltat, vist i s’han meravellat de la revelació de Déu a les seves vides?

Un Déu tan real no es pot amagar… no s’oblida al llarg dels milers d’anys de la història… És més, creix i creix el nombre de testimonis que han quedat registrats de la seva existència! no només a la Bíblia, sinó a través de la història.

---

Com puc saber més sobre Déu?

Et convido un cop més, a llegir la història dels grans profetes de l’antic testament, la història dels deixebles que van viure a l’època de Jesús, al seu costat, veient a Déu fet home, cada dia! Et convido a estudiar l’experiència de Pau, apòstol de Crist al 1r segle, també la dels primers màrtirs cristians, que tenien tan clara l’existència del seu Déu, que morien en total dignitat defensant les seves creences abans de negar-lo! I estudia com Déu segueix revelant-se a persones que viuen avui!

No dubtis a escriure’ns amb les teves troballes i explorarem amb tu perquè puguis extreure les teves pròpies conclusions a la pregunta que hem formulat avui.
Déu beneeixi la teva vida i se’t mostri mentre indagues sobre Ell.