Qui sóc, jo?

Les pressions i els problemes de la vida moderna porten moltes persones a una agitada recerca d’un significat i propòsit per a la vida. Hem vist quelcom del que Déu és en el pensament anterior. Però nosaltres, què? Per a què existim? Per què estem aquí? La vida humana, té algun sentit, té algun propòsit?

El que cal aclarir primer de tot és que l’home no “existeix” per casualitat. És més que una acumulació accidental d’àtoms que arriben a encaixar en un paquet convenient que anomenem un “ésser humà”. La Bíblia ens diu que vaa ser creat específicament per un Déu savi i sant. Déu creà, doncs, l’home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu; creà l’home i la dona. L’home és més que un animal molt desenvolupat o que un simi refinat. És tan diferent dels altres animals com els animals ho són dels vegetals i els vegetals ho són dels minerals. En termes de grandària, l’home és petit en comparació amb el sol, la lluna i els estels, però Déu li ha donat un lloc peculiar i honrós dins l’univers.

Això es fa palès en un dels primeres manaments de Déu a l’home. L’home esdevingué el representats personal de Déu a la terra, amb autoritat sobre totes les altres criatures vivents.

Però l’home també va rebre una dignitat especial. Que fos creat a imatge de Déu no significa pas que fos fet de la mateixa grandària o forma que Déu, ni que l’home fos un Déu en miniatura, posseint totes les seves qualitats en petites quantitats. Vol dir que l’home fou creat com un ésser espiritual, racional, moral i immortal, amb una naturalesa perfecta. En altres paraules, era un viu reflex del caràcter sant de Déu.

Encara més, l’home obeïa feliç i constantment tots els manaments de Déu, i en conseqüència vivia en una harmonia perfecta amb Déu. L’home no patia cap crisis d’identitat en aquell temps! Sabia exactament qui era i per a què estava al món, i prenia obedient el lloc que Déu li havia donat.

Però no era només que l’home estigués totalment complet i satisfet amb el seu lloc en el món. Déu també estava satisfet amb l’home! Ho sabem perquè la Bíblia diu que quan Déu hagué acabat tota l’obra de la creació, amb l’home culminant com la glòria d’ella, Déu va veure tot el que havia fet i estava molt bé. En aquest moment de la història, unes persones perfectes vivien en un ambient perfecte, en una relació perfecta entre elles i amb una harmonia perfecta amb Déu.

Però aquesta no és pas la situació d’avui dia! Què va passar?

Il·lustració de la coberta, de Sebastià Serra.